Suposo que estarem d’acord que és important tenir una resposta clara quan algú ens demana d’on som. Fins ara (i espero que per molt de temps), després d’alertar que sóc català, ajustava una mica més i especificava la meva condició de barceloní. Si si inclou Osona a la vegueria de les Comarques Centrals o a la de l’Alt Ter, què hauré de respondre? Que sóc centrí? Que sóc un alterat? Reconec que és una fórmula esnob acudir al gentilici per analitzar la divisió territorial del país. Però, què carai, per a mi és important saber d’on sóc, com m’haig d’anomenar.
Cadascú és lliure de perdre el temps com vulgui i de buscar excuses peregrines per compartir estones xerrant amb altres humans. Però em destirota que aquestes converses de cafè s’elevin a la categoria de debat fonamental. I encara em treu més de polleguera que plataformes com les de la Vegueria de l’Alt Ter s’autoproclamin portaveus únics de la societat civil o busquin monopolitzar l’agenda política d'Osona i del Ripollès. Sincerament, alcaldes, regidors i diputats osonencs haurien de tenir reptes més urgents que els de jugar als trencaclosques sobre el mapa o sommiar la poltrona de veguer.
Entrem en matèria: des que es va conèixer l’Informe Roca, he trobat a faltar veus que defensin la pertinença d’Osona a la vegueria de Barcelona. Reduïda la qüestió a una tria entre les Comarques Centrals o l’Alt Ter, s’ha passat de puntetes sobre els aventatges més que evidents de continuar a l’aixopluc d’una administració rica i plena com la de Barcelona. Ningú s’ha parat a pensar que els gestors de les Comarques Centrals tindran un marge de maniobra similar als de la província de Soria o els de l’Alt Ter, als de la de Teruel? El reequilibri territorial consisteix a independitzar territoris pobres i estrenar organismes coixos d’inici i sense recursos propis?
Més preguntes sobre la divisió territorial: a Catalunya falten vegueries o més aviat sobren ajuntaments? Per què no són prou sincers els tècnics i polítics que han remenat l’Informe Roca? Siguin del partit que siguin, tots tenen al cap que les comarques haurien d’absorvir competències de corporacions municipals. Per això hi van aparèixer comarques com la Vall de Camprodon o es van plantejar la del Lluçanès. Pensen que la comarca, transformada en l’administració més propera al ciutadà, funcionaria de forma més eficient i eficaç. Al Canadà ho han provat i es veu que els funciona. En aquest escenari, doncs, la vegueria s’assemblaria a una taula on es trobarien els alcaldes comarcals amb la Generalitat.
No he tret a colació raons històriques ni geogràfiques per defensar que Osona continuï a Barcelona. Qualsevol historiador o geògraf seriós reconeixerà que les seves disciplines es poden fer servir per justificar qualsevol postura (que li diguin al periodista de la COPE César Vidal, oi?). Si el nou Govern d’Entesa es beu l’enteniment i convoca un referèndum, espero que hi hagi tres opcions. Jo ho tinc clar: vull ser de Barcelona.
Publicat a El 9 Nou d'Osona i el Ripollès (27/11/2006)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada