“És el ximple més substanciós que, des que som al món, hem tingut el gust de conèixer. Un ximple carregat d’empenta, de vitalitat, d’energia; un ximple sense mesura ni aturador. Un ximple monumental, magnífic i destinat a fer una carrera brillantíssima. (D’això darrer ell n’està encara més convençut que nosaltres mateixos.)”(Eugeni Xammar i Josep Pla es van trobar amb Adolf Hitler el 1923. Ho descriu al llibre L’ou de la serp. Quaderns Crema, 1998)
A les fronteres, sempre hi ha notícia. Has de compartir cua amb uns desconeguts absoluts que l’únic que tenen en comú amb tu és que volen passar. S’hi barreja gent de tota mena. Quan hi arribes, veus la cua tan llarga… que penses que hi haurà perill, alderulls, violència. No pot ser que tanta gent sigui obligada a aguantar en aquestes condicions! Això és intolerable! No hi ha espai per tothom! Què hi fan aquí! Però el temps passa, carregues paciència i acabes per bescanviar menjar i beure, la pilota dels nens, el parasol de la iaia… Llavors te n’adones, encara que sigui per un detall només, que paga la pena barrejar-t’hi. L’única frontera real que resta encara aixecada a la Catalunya de la Unió Europea, la de l’Euromediterrània, la de l’OTAN, la de l’OCDE, la del Banc Mundial… l’única frontera ferma es troba a Vic (potser també al Vendrell). Prop de 2.800 vigatans, amb prop de 2.800 vots, s’han afanyat a posar mans a l’obra. A dir-li al 22% de la gent que els envolta que fan nosa. Prop de 2.800 vigatans han sortit de l’armari. Fins el 27 de maig, es trobaven còmodes a CiU, PSC, ERC, ICV i PP. Ara ja no. Tenen les mans tacades amb el ciment d’una tanca acabada d’estrenar.
Per què Vic m’hi fa pensar tant en la Marbella dels anys noranta, la del benaguanyat Jesús Gil y Gil, la del Grupo Independiente Liberal (GIL) -curiós culte al líder, oi? No en troben cap altre, de culte al líder?. S’acusa aquests dies als polítics vigatans que no han tractat els “temes reals” a la campanya electoral. Com un salvavides taronja, s’explica que Josep Anglada, líder de la Plataforma per Catalunya, sap guanyar-se la gent; diu sense vergonya el que la gent vol sentir. Si fan memòria, recordaran que Gil també carregava contra els polítics convencionals; insistia en què no era ni d’esquerra ni de dreta; bramava que, si ell manava, faria creure a tots “els mangantes y chupópteros”, que faria fora de la ciutat “la chusma”. La diferència entre Vic i Marbella és que Gil va triar la ciutat malagenya i Vic ha parit l’Anglada.
Anglada s’omple la boca amb que ell sent al cor el que passa al Remei, però viu a l’exclusiu i prohibitiu carrer Verdaguer. Ell s’estima la gent autòctona, però no cal parlar amb gaires perruqueres perquè recordin que les tractava com a estúpides i objectes de desig d’una ment bruta quan feia de comercial. Ell trepitja els carrers, busca temps per a tots els sopars de barri, dóna la mà tant com vulguis, però mai detalla com s’ho fa algú sense feina coneguda per arribar-hi a final de mes. Anglada només té un objectiu: agradar-te, ensabonar-te, manipular-te. Ell llisca sobre els problemes quotidians, els de debó, pujat als esquís (repetitius) del control dels immigrants i els privilegis dels autòctons. Arriba al punt de desenterrar un vocabulari tribal: autòctons (els indis?) contra sense papers (el setè de Cavalleria?). O bé està recuperant el regust ranci del western? Colons (vigatans?) contra indis (moros, negres i sudaques?). Tant l’un com l’altre aclaparen, entristeixen.
Potser és cert que no s’ha parlat gaire a la campanya sobre el que ha estat Vic aquests darrers anys. Comencem per la grossa de la loteria? L’endemà del sorteig vaig llegir que s’havia repartit una qüantitat increïble. Equivalia al mateix que desdoblar l’Eix Transversal! Algú dubta que tants diners no han canviat la gent? Ningú no ha sentit cap història de famílies barallades pels calés? Una bomba econòmica fenomenal va esclatar a Vic aquell desembre de 2005. I la ciutat ha tractat les runes de l’ona expansiva com fa tantes altres coses: en silenci, sense escarafalls, amb la boca petita. A Marbella, els diners van arribar de la mà d’uns altres afortunats d’una loteria un pèl més còsmica. Eren els àrabs carregats de petrodòlars. Potser perquè a la gent del sud els atrau la gravetat de la unió entre l’Atlàntic i el Mediterrani, el cas és que allà els encantava comprar iots i cotxes de luxe i, a Vic, s’han comprat pàrquings, terrenys i pisos (per aquest ordre). Els nous rics de Marbella i Vic comparteixen la por. Els diners són uns consellers porucs i prepotents. Que no ens parlin del Tercer Món, que tenim problemes més importants aquí! Que es descoloreixin, es desnaturalitzin, es dissolguin i reneguin d’on són! Ja ho deia aquell: si perden els orígens, perdran la identitat. I aquí pau i demà glòria!
A l’Arxiu Episcopal de Vic es guarda un llibre amb el títol atribuït de Reconeixements judicials de deutes a jueus. Són uns manuscrits lligats el 1336 i parlen de deutes a Salamó Vidal i Josep Vidal, jueus de Vic. Quan me’l van ensenyar, no vaig poder evitar la correspondència amb el Vic del segle XXI. Així, doncs, Vidal és d’origen jueu? Quan es gasti el recurs dels moros, negres i sudaques, exigiran certificats genealògics per demostrar la nostra sang pura? Quan comenci la neteja ètnica, prego perquè la llibreta de La Caixa i el tió que guardo a l’armari serveixin d’alguna cosa. Ho tinc difícil dient-me Medina.
Per què Vic m’hi fa pensar tant en la Marbella dels anys noranta, la del benaguanyat Jesús Gil y Gil, la del Grupo Independiente Liberal (GIL) -curiós culte al líder, oi? No en troben cap altre, de culte al líder?. S’acusa aquests dies als polítics vigatans que no han tractat els “temes reals” a la campanya electoral. Com un salvavides taronja, s’explica que Josep Anglada, líder de la Plataforma per Catalunya, sap guanyar-se la gent; diu sense vergonya el que la gent vol sentir. Si fan memòria, recordaran que Gil també carregava contra els polítics convencionals; insistia en què no era ni d’esquerra ni de dreta; bramava que, si ell manava, faria creure a tots “els mangantes y chupópteros”, que faria fora de la ciutat “la chusma”. La diferència entre Vic i Marbella és que Gil va triar la ciutat malagenya i Vic ha parit l’Anglada.
Anglada s’omple la boca amb que ell sent al cor el que passa al Remei, però viu a l’exclusiu i prohibitiu carrer Verdaguer. Ell s’estima la gent autòctona, però no cal parlar amb gaires perruqueres perquè recordin que les tractava com a estúpides i objectes de desig d’una ment bruta quan feia de comercial. Ell trepitja els carrers, busca temps per a tots els sopars de barri, dóna la mà tant com vulguis, però mai detalla com s’ho fa algú sense feina coneguda per arribar-hi a final de mes. Anglada només té un objectiu: agradar-te, ensabonar-te, manipular-te. Ell llisca sobre els problemes quotidians, els de debó, pujat als esquís (repetitius) del control dels immigrants i els privilegis dels autòctons. Arriba al punt de desenterrar un vocabulari tribal: autòctons (els indis?) contra sense papers (el setè de Cavalleria?). O bé està recuperant el regust ranci del western? Colons (vigatans?) contra indis (moros, negres i sudaques?). Tant l’un com l’altre aclaparen, entristeixen.
Potser és cert que no s’ha parlat gaire a la campanya sobre el que ha estat Vic aquests darrers anys. Comencem per la grossa de la loteria? L’endemà del sorteig vaig llegir que s’havia repartit una qüantitat increïble. Equivalia al mateix que desdoblar l’Eix Transversal! Algú dubta que tants diners no han canviat la gent? Ningú no ha sentit cap història de famílies barallades pels calés? Una bomba econòmica fenomenal va esclatar a Vic aquell desembre de 2005. I la ciutat ha tractat les runes de l’ona expansiva com fa tantes altres coses: en silenci, sense escarafalls, amb la boca petita. A Marbella, els diners van arribar de la mà d’uns altres afortunats d’una loteria un pèl més còsmica. Eren els àrabs carregats de petrodòlars. Potser perquè a la gent del sud els atrau la gravetat de la unió entre l’Atlàntic i el Mediterrani, el cas és que allà els encantava comprar iots i cotxes de luxe i, a Vic, s’han comprat pàrquings, terrenys i pisos (per aquest ordre). Els nous rics de Marbella i Vic comparteixen la por. Els diners són uns consellers porucs i prepotents. Que no ens parlin del Tercer Món, que tenim problemes més importants aquí! Que es descoloreixin, es desnaturalitzin, es dissolguin i reneguin d’on són! Ja ho deia aquell: si perden els orígens, perdran la identitat. I aquí pau i demà glòria!
A l’Arxiu Episcopal de Vic es guarda un llibre amb el títol atribuït de Reconeixements judicials de deutes a jueus. Són uns manuscrits lligats el 1336 i parlen de deutes a Salamó Vidal i Josep Vidal, jueus de Vic. Quan me’l van ensenyar, no vaig poder evitar la correspondència amb el Vic del segle XXI. Així, doncs, Vidal és d’origen jueu? Quan es gasti el recurs dels moros, negres i sudaques, exigiran certificats genealògics per demostrar la nostra sang pura? Quan comenci la neteja ètnica, prego perquè la llibreta de La Caixa i el tió que guardo a l’armari serveixin d’alguna cosa. Ho tinc difícil dient-me Medina.
Publicat a El 9 Nou d'Osona i el Ripollès (15/6/2007)
3 comentaris:
No en teniu ni idea. Espero que la PxC es querelli contra indocumentats com aquest. És intolerable que als que l'hem votada ens compari amb els gays.
ES UN ANTIDEMOCRATA TOTAL I NO VOLEU ACCEPTAR LA REALITAT DE CATALUNYA. NO VULL POSSAR-ME EN EL VOSTRE NIVELL, LA REALITAT ES LA QUE ES, PER MOLT QUE US DOLGUI.
Esta clar que Medina és un cognom africà, així que ja sabem quina genètica gastes.
No vingueu de fora a dir el que podem fer aquí o com hem de viure la nostra vida.
Ets penses que perquè escrius en català ja ets algú? L'Aznar també usa el català, no?
Publica un comentari a l'entrada